BREU HISTÒRIA DE LA MÚSICA
La història de la música comença en el mateix instant en
que l'home primitiu descobreix que pot cantar, produir sons colpejant uns
objectes contra els altres, o bufar óssos d'animals, però, la
música occidental, neix després de la fundació del
Cristianisme, quan el repertori tradicional de l'església que normalment
es transmetia oralment de generació en generació, comença
a codificar-se.
Pels voltants del segle XII, es produeix el fet més rellevant de la
història del llenguatge musical occidental: la creació de la
polifonia. Durant el Renaixement hi ha un important increment de
la cultura musical gràcies a la invenció de la impremta per Johan
Gutemberg el 1450. Durant l'època Barroca predominen les idees
italianes, neix l'òpera, es diferencien els estils instrumental i vocal,
i apareix la idea de contrast entre un solista o solistes i un
"tutti" orquestral. A partir de la mort de J. S. Bach, el
1750, l'estil expressiu de la música instrumental ens porta al
classicisme de Mozart i Haydn que Beethoven culmina
mentre posa les bases del Romanticisme. El 1829 Mendelssohn redescobreix
J. S. Bach i el pensament musical es torna historicista. A partir
d'aquest moment, els compositors, hauran de competir amb els seus contemporanis
i amb els clàssics.
En el nou món americà i blanc de mitjans del segle XIX, l'estat
d'opressió de l'home negre esclavitzat, fa més pronunciades les
distorsions de les melodies i els ritmes heretats de l'Àfrica.
Així neix el blues, i amb ell, el cor del jazz. L'any 1877
Thomas Edison inventa el fonògraf i, a partir de 1900, la
música occidental comença a dividir-se en dues línies: la
de la gran tradició occidental, i la de les tradicions de la
música popular. En la línia de la gran tradició
occidental, Arnold Schönberg tanca el cercle de la música
tonal, i el compositor György Ligeti, amb la seva música
de textures, ens transporta a l'espai exterior d'aquest univers
artístic. En la línia de les tradicions populars, la
música dels negres, transportada al món dels blancs,
comença a reflectir la violència i la despossessió de les
guerres i la societat en general, i expressa un contacte primitiu i molt intens
amb la natura i la terra. Apareixen estils musicals, producte de la
industrialització, amb l'objectiu de servir
d'entreteniment a molta gent. Els vells i malmesos pianos de les
tavernes dels barris marginals són tractats com si fossin guitarres
mecanitzades, creant així ritmes ràpids, lliscaments, i accents
desplaçats. Es percudeix el piano amb la mà esquerra utilitzant
notes repetides i ritmes desiguals. Neixen els baixos boogie, el jazz, el
country blanc, el rock, la psicodèlia, i amb ells,
les noves tecnologies.
El 1916 Wente inventa el micròfon, i l'any 1955 RCA fabrica el
primer sintetitzador. Durant el 1979 apareix el primer sampler: el
Fairlight CMI Sèrie I. El primer programa software
seqüenciador (Fairlight CMI Sèrie II) surt al mercat l'any
1982, el mateix any en que apareix el Sequential Prophet 600, el primer teclat
amb MIDI. A partir de 1985 comença a accelerar-se el món
tecnològic. La sèrie III dels Fairlight CMI, samplers de 16 bits
a 44.1 kHZ, surten al mercat al preu de ganga de 90.000 euros. Dues
dècades després, per menys de 500 euros, podem enregistrar
música amb un aparell de butxaca a 24 bits 96.0 kHZ. L'any 1987 apareix
el Roland D-50, el primer sintetitzador que combina el sampler amb la
síntesi, el 1990 es presenta el software seqüenciador Cubase
de la marca Steinberg i, finalment, l'any 2000, Roland presenta el primer
sampler amb tecnologia variphrase, el VP-9000, que fragmenta els
samplers en milers de trossos i els analitza per modificar-los
posteriorment.
El futur de la música va lligat al futur de les noves tecnologies. El
món també camina en aquesta direcció. El pensament
humà ja fa més de dos segles que és historicista, i tenim
tots els recursos musicals al nostre abast. Potser, en aquest futur tant
interessant que ens espera, haurem de redefinir la història de la
música i parlar de manera clara d'"Ars Antiqua" (aprox.
1200 - 1950) i "Ars Electrònica".
|